No m'agradaria repetir allò que he anat escrivint al llarg de l'assignatura: no vull avorrir ningú. Les paraules -i, especialment, les escrites- no es poden balafiar gratuïtament. Tots els mestres hauríem de tenir un respecte absolut cap a la paraula i ser un model per als nosatres alumnes. Hem de seduir i persuadir els nostres alumnes i, no avorrir-los amb paraules i textos banals, és clau per aconseguir de guanyar-nos-els.
Dic açò perquè no ha estat fins avui que m'he decidit a escriure unes paraules finals, una valoració global del treball que hem realitzat al llarg d'aquesta assignatura. De fet, no ho faré: no vaig a fer cap valoració global perquè ja està feta: és el conjunt de treballs i opinions que he anat escrivint en aquest bloc. Em sembla poc útil començar a dir que "l'assignatura m'ha agradat i que m'ha servit per millorar la meua tasca docent". Això és evident i ja ho he dit altres vegades. Escric aquestes paraules perquè m'he vist amb la necessitat d'acomiadar-me de tots vosaltres. Hem compartit opinió i pensament; hem compartit punts de vista i coneixements; i també hem compartit un espai i un temps gràcies al prodigi de la tecnologia. El debat fou intens i una mica caòtic i excessiu però certament enriquidor. Les opinions i els comentaris s'encadenaven i, d'estar completament d'acord amb algú, de sobte, et sorgien tot de dubtes: un altre company et feia veure que les coses no estaven tant clares. I quan pensaves que ja no hi havia més suc, apareixia algú obrint un nou fil de debat al voltant d'un document o d'una qüestió que pensaves absolutament esgotada. És, sens dubte, l'activitat que més m'ha plenat. Pense que és una manera molt dinàmica i completa de treballar els continguts de qualsevol assignatura. I si una assignatura de la UOC s'estructurés només a partir de debats -i els seues treballs de síntesi i reflexió corresponents-? Pense que seria un encert i que, ben planificada, seria un èxit.
Gràcies a tots. I no és un "gràcies" melodramàtic ni forçat; és un "gràcies" honest. Poder compartir experiència i pensament amb tots vosaltres ha estat un privilegi. I seguir fent-ho a través dels blocs pense que és allò que els nostres consultors cercaven en última instància: aquest és el darrer aprenentatge.
dijous, 4 de juny del 2009
dimarts, 26 de maig del 2009
4. Valoració de recursos per a la interculturalitat
La veritat es que “navegar” pels treballs dels companys de l’aula ha estat una grata sorpresa: la gran majoria de webquests són d’una qualitat remarcable. Allò més important però, és que pràcticament de totes les propostes he pogut extreure’n detalls i plantejaments interessants. Algunes no encertaven en l’eix temàtic o tasca central però, en canvi, tenien activitats certament ben dissenyades; a d’altres, els mancava una mica de concreció pel que fa al disseny de les activitats però la seua presentació era excel·lent, d’una claredat i senzillesa envejables. També n’hi havia que no estaven massa ben presentades des d’un punt de vista tècnic però, tanmateix, la seua qualitat literària era ben reeixida. Tot amb tot, una gran miscel·lània de propostes que s’enriquien mútuament.
Comentaris breus d’algunes propostes:
Un entorno De y Para todos (Dirigida a alumnes de 4 d’ESO)
URL: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1
La idea és molt original –reproduir una societat multicultural a la classe fent ús d’una mena de metàfora–. Els alumnes “construiran” la realitat d’una illa en la qual conviuen 4 grups diferenciats que són una radiografia més o menys semblant a la nostra societat: diverses religions (cristiana, musulmana...), diverses llengües (castellà, àrab, portuguès...)... A partir d’aquest esquema bàsic han d’anar dissenyant el perfil de cada grup –una manera interessant d’introduir la coneixença cultural–. Tanmateix, trobe que les activitats són una mica ensopides i repetitives: tenen un caràcter massa literari. Pense que s’hagués pogut plantejar una dramatització com a tasca principal, on s’observaren els conflictes presents a l’illa i les estratègies per resoldre’ls. Hagués estat molt motivant per als alumnes generar conflictes i situacions dramàtiques i, després, s’hagués pogut aprofitar per portar les actuacions a d’altres grups de l’institut. D’altra banda, la webquest està un poc desbaratada –hi apareixen tot de codis estranys–. Encara que potser siga un defecte de l’aplicació o que el meu ordinador no desconfigura bé alguna imatge.
En família (Dirigida a mestres i professors)
URL: http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=3683&id_pagina=1
L’eix temàtic és molt encertat. Pense que potenciar i facilitar la relació entre el món escolar i les famílies és un aspecte clau si és vol assolir un bon clima educatiu al centre escolar. Aquesta webquest és de les poques que he vist dirigides al professorat. Pense que això té mèrit perquè allò que estem acostumats a fer –i pel que ens hem decidit la majoria del grup alhora de fer el webquest– és dissenyar activitats destinades a alumnes. Pense que això té molt de mèrit. Cal assenyalar que hi ha un treball tècnic enorme –la webquest està molt ben presentada–. Tanmateix, les activitats són molt repetitives i teòriques –la gran majoria segueix una mateixa estructura–. Pense que s’haurien d’haver inclòs experiències conjuntes entre professors i pares i mares: debats, resolució de problemes, intercanvi de rols... Fins i tot, es podria haver programat una eixida conjunta: pense que seria una bona manera de que les famílies i els mestres és conegueren i es tingueren confiança.
Anàlisi completa d’un material
On neixen els perjudicis?
URL:
http://http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3705&id_pagina=1
(Extret de l’Informe Final de la PAC 3)
Se'm fa difícil d'escriure un informe final sense repetir tot allò que he anat analitzant al llarg d'aquest qüestionari. De fet, pense que és una mica repetitiu i que hi ha preguntes que ben bé es podrien haver agrupat, tot fent-les una mica més generals. Sovint, després de tractar de respondre un apartat amb certa coherència i amplitud conceptual, tot relacionant-lo amb diferents aspectes, m'he trobat que, un parell de preguntes més endavant, se'm demanava que reflexionés al voltant de coses que ja havia dit. En tot cas, referme la meua opinió inicial: em sembla un webquest molt ben elaborat des d'un punt de vista tècnic -pel que fa al format de presentació i pel que fa als recursos que hi presenta-. Alhora, com ja he dit, la webquest s'estructura envers un eix temàtic i/o central d'allò més adient: els perjudicis entre cultures o grups socials diferents. Tanmateix, com he anat advertint al llarg de la anàlisi, la proposta presenta algunes mancances pel que fa al seu disseny pedagògic. La webquest incideix de ple amb les dicotomies conceptuals que han centrat el nostre treball d'anàlisi al llarg d'aquesta assignatura: universalisme / particularisme, etnocentrisme / relativisme i comparació / irreductibilitat. Potser no hi ha una relació "visible" amb aquests conceptes abstractes però, com ja he dit adés, la clau ha estat fixar l'eix de treball en els perjudicis ja que aquest concepte està íntimament relacionat amb les dicotomies que acabe d'esmentar. De fet, els perjudicis s'originen per una visió del món "particularista" i "etnocentrista", on els membres d'una nació/societat/comunitat pensen que la seua cultura i els seus costums són els únics vàlids o, fins i tot, els millors. És per aquest motiu que tota la webquest està impregnada dels continguts essencials de l'assignatura: parlar de perjudicis culturals és parlar d'etnocentrisme. D'altra banda, el concepte "assimilacionista" també està íntimament relacionat amb els perjudicis culturals i socials ja que sovint s’opta per imposar la cultura pròpia i ignorar la resta de cultures per una qüestió de perjudicis, ignorància o manca d’interès -que és una altra mena de perjudici-. En aquest sentit, els vídeos que van orientar el debat inicial de l'assignatura -el fragment de "La classe" i el curt "Hiyab"- són una bona mostra de model assimilacionista i, ambdós, rebel·len els perjudicis del professorat.
Des d'un punt de vista pedagògic pense que la proposta és molt encertada en la idea però podria millorar-se pel que fa al disseny de les tasques, sobretot en la concreció dels passos que l'alumnat ha de fer per poder resoldre les activitats. Pense que no s'orienta amb suficient concreció el treball en equip dels alumnes (treballar en equip requereix d'alguna cosa més que agrupar els alumnes de tres en tres o de quatre en quatre; cal ensenyar a treballar en equip i donar algunes pautes bàsiques). També pense que hi ha una excessiva dependència de l'aula i del mestre. Caldria haver introduït algun element d'autonomia de treball en el sentit que l'alumnat, talment com fem a la UOC, s'acostumés a treballar en un entorn virtual. Precisament, aquest és un dels avantatges de treballar en xarxa i pense que no s'aprofundeix suficient en aquest aspecte. D'altra banda, cal esmentar que és proposa treballar en equip però no es diu res de la formació dels grups, un aspecte que considere clau. També caldria donar alguna orientació als grups per tal que s'organitzaren -no és fàcil treballar en equip-. Seria convenient que cada grup triara un portaveu o coordinador que vetlles pel bon funcionament i la bona relació entre els companys, que s'escriguès una mena d'acord inical en el que tothom és comprometés a treballar i a esforçar-se... També hi manca un seguiment de les tasques dels alumnes (p.e. una entrevista amb el grup, un document/plantilla on el coordinador pugui anotar els progressos, les incidències...).Tot amb tot, pense que és una proposta molt interessant, de la qual en prenc nota; per l'encert d'orientar-la cap a l'arrel dels conflictes socials -els perjudicis- i per la seua magnífica presentació.
Valoració PAC2 i PAC3
Si he de ser honest, no he pogut gaudir tant com m’hagués agradat durant l’elaboració d’aquestes dues pràctiques. En primer lloc, la PAC2, com ja he dit, començà una mica “esbojarrada” i aquesta sensació ens va acompanyar al llarg de la seua elaboració. A més a més, el treball el vam realitzar entre dues persones fet que, evidentment, exigeix més esforç i menys nivell d’aportacions i de creativitat –clarament, tres persones és complementen molt millor que dues–. Malgrat tot, el treball i la col·laboració amb la meua companya de treball –Sònia Mas– fou excel·lent.
Deixant de banda aquestes qüestions, el treball al voltant d’aquesta pràctica ha estat d’allò més útil perquè ens ha permès d’aprendre un procediment, una manera de fer, un recurs per millorar la nostra tasca docent i, per tant, millorar l’educació dels nostres alumnes. M’ha fet pensar amb un aforisme xinès el qual hem citat al llarg del semestre: No li dones un peix al pobre, dóna-li la canya i ensenya-li a pescar. Aprendre a fer servir el webquest és aprendre a pescar: ens servirà per elaborar mil i una activitats diferents. Ha estat, sens dubte, un aprenentatge significatiu.
Dominar diferents aplicacions multimèdia és, actualment, una necessitat per a qualsevol mestre que vulgui oferir als seus alumnes una educació innovadora, motivant i eficaç. I té dues vessants: d’una banda, com a recurs per a la formació permanent i personal del mateix mestre i, d’altra, com a recurs didàctic per a la classe. En aquest sentit, és d’agrair que aquesta assignatura inclogui en el seu desenvolupament esta mena d’activitats ja que, sovint, afrontar l’aprenentatge d’un nou codi o aplicació és fa una mica costa amunt. El treball a l’escola és molt absorbent i, sovint, els i les mestres, professors, psicopedagogs i tots els professionals de la docència en general, deixem de banda –en molts casos a molt pesar nostre– la nostra formació i actualització pedagògica. És per això que “forçar-nos” a descobrir nous mitjans de disseny de materials –com el webquest– ha estat un encert del plantejament de l’assignatura. A més a més, aquest aprenentatge es trasllada a d’altres, no sols perquè el funcionament de les aplicacions multimèdia sovint té molts punts en comú sinó perquè el fet d’endinsar-te en un material desconegut et fa perdre la por i el respecte a la tecnologia i t’empeny i et facilita el descobriment d’altres aplicacions. De la mateixa manera que avui en dia és absolutament imprescindible gaudir d’uns mínims coneixements pel que fa al funcionament de la xarxa i la recerca d’informació mitjançant els cercadors, també és imprescindible per als mestres aprendre a cercar i seleccionar d’una manera eficaç les pàgines web i els materials que ens poden ser útils i valuosos per a la nostra formació i la nostra pedagogia. En aquest sentit, l’anàlisi i la recerca selectiva de materials educatius que proposava la PAC3 ha incrementat la meua habilitat en aquest sentit, ampliant el meu ventall de webs i adreces d’interès i permetent-me de destriar les propostes d’una manera més eficaç. Així doncs, després d’haver fet un cop d’ull a un gran nombre de webquest, tant elaborades pels companys de l’aula com d’altres més “professionals”, he notat una millora en els meus criteris de selecció: de seguida detectava –per l’estructura, per l’eix temàtic, pel text de la introducció, pel disseny...– si es tractava d’una proposta interessant. Pense que aquest aprenentatge –optimitzar els criteris de selecció– és d’una importància cabdal en l’actualitat perquè la xarxa, per la seua immensitat, genera una sensació d’impotència i de frustració considerables: és impossible abastir-ho tot: sembles un nàufrag enmig de l’oceà. Per això és tant important detectar ràpidament allò que et pot interessar i, seguidament, fer-ne una anàlisi exhaustiva, que et permeta d’extreure els aspectes més interessants des d’un punt de vista formatiu i pedagògic.
Comentaris breus d’algunes propostes:
Un entorno De y Para todos (Dirigida a alumnes de 4 d’ESO)
URL: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1
La idea és molt original –reproduir una societat multicultural a la classe fent ús d’una mena de metàfora–. Els alumnes “construiran” la realitat d’una illa en la qual conviuen 4 grups diferenciats que són una radiografia més o menys semblant a la nostra societat: diverses religions (cristiana, musulmana...), diverses llengües (castellà, àrab, portuguès...)... A partir d’aquest esquema bàsic han d’anar dissenyant el perfil de cada grup –una manera interessant d’introduir la coneixença cultural–. Tanmateix, trobe que les activitats són una mica ensopides i repetitives: tenen un caràcter massa literari. Pense que s’hagués pogut plantejar una dramatització com a tasca principal, on s’observaren els conflictes presents a l’illa i les estratègies per resoldre’ls. Hagués estat molt motivant per als alumnes generar conflictes i situacions dramàtiques i, després, s’hagués pogut aprofitar per portar les actuacions a d’altres grups de l’institut. D’altra banda, la webquest està un poc desbaratada –hi apareixen tot de codis estranys–. Encara que potser siga un defecte de l’aplicació o que el meu ordinador no desconfigura bé alguna imatge.
En família (Dirigida a mestres i professors)
URL: http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=3683&id_pagina=1
L’eix temàtic és molt encertat. Pense que potenciar i facilitar la relació entre el món escolar i les famílies és un aspecte clau si és vol assolir un bon clima educatiu al centre escolar. Aquesta webquest és de les poques que he vist dirigides al professorat. Pense que això té mèrit perquè allò que estem acostumats a fer –i pel que ens hem decidit la majoria del grup alhora de fer el webquest– és dissenyar activitats destinades a alumnes. Pense que això té molt de mèrit. Cal assenyalar que hi ha un treball tècnic enorme –la webquest està molt ben presentada–. Tanmateix, les activitats són molt repetitives i teòriques –la gran majoria segueix una mateixa estructura–. Pense que s’haurien d’haver inclòs experiències conjuntes entre professors i pares i mares: debats, resolució de problemes, intercanvi de rols... Fins i tot, es podria haver programat una eixida conjunta: pense que seria una bona manera de que les famílies i els mestres és conegueren i es tingueren confiança.
Anàlisi completa d’un material
On neixen els perjudicis?
URL:
http://http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3705&id_pagina=1
(Extret de l’Informe Final de la PAC 3)
Se'm fa difícil d'escriure un informe final sense repetir tot allò que he anat analitzant al llarg d'aquest qüestionari. De fet, pense que és una mica repetitiu i que hi ha preguntes que ben bé es podrien haver agrupat, tot fent-les una mica més generals. Sovint, després de tractar de respondre un apartat amb certa coherència i amplitud conceptual, tot relacionant-lo amb diferents aspectes, m'he trobat que, un parell de preguntes més endavant, se'm demanava que reflexionés al voltant de coses que ja havia dit. En tot cas, referme la meua opinió inicial: em sembla un webquest molt ben elaborat des d'un punt de vista tècnic -pel que fa al format de presentació i pel que fa als recursos que hi presenta-. Alhora, com ja he dit, la webquest s'estructura envers un eix temàtic i/o central d'allò més adient: els perjudicis entre cultures o grups socials diferents. Tanmateix, com he anat advertint al llarg de la anàlisi, la proposta presenta algunes mancances pel que fa al seu disseny pedagògic. La webquest incideix de ple amb les dicotomies conceptuals que han centrat el nostre treball d'anàlisi al llarg d'aquesta assignatura: universalisme / particularisme, etnocentrisme / relativisme i comparació / irreductibilitat. Potser no hi ha una relació "visible" amb aquests conceptes abstractes però, com ja he dit adés, la clau ha estat fixar l'eix de treball en els perjudicis ja que aquest concepte està íntimament relacionat amb les dicotomies que acabe d'esmentar. De fet, els perjudicis s'originen per una visió del món "particularista" i "etnocentrista", on els membres d'una nació/societat/comunitat pensen que la seua cultura i els seus costums són els únics vàlids o, fins i tot, els millors. És per aquest motiu que tota la webquest està impregnada dels continguts essencials de l'assignatura: parlar de perjudicis culturals és parlar d'etnocentrisme. D'altra banda, el concepte "assimilacionista" també està íntimament relacionat amb els perjudicis culturals i socials ja que sovint s’opta per imposar la cultura pròpia i ignorar la resta de cultures per una qüestió de perjudicis, ignorància o manca d’interès -que és una altra mena de perjudici-. En aquest sentit, els vídeos que van orientar el debat inicial de l'assignatura -el fragment de "La classe" i el curt "Hiyab"- són una bona mostra de model assimilacionista i, ambdós, rebel·len els perjudicis del professorat.
Des d'un punt de vista pedagògic pense que la proposta és molt encertada en la idea però podria millorar-se pel que fa al disseny de les tasques, sobretot en la concreció dels passos que l'alumnat ha de fer per poder resoldre les activitats. Pense que no s'orienta amb suficient concreció el treball en equip dels alumnes (treballar en equip requereix d'alguna cosa més que agrupar els alumnes de tres en tres o de quatre en quatre; cal ensenyar a treballar en equip i donar algunes pautes bàsiques). També pense que hi ha una excessiva dependència de l'aula i del mestre. Caldria haver introduït algun element d'autonomia de treball en el sentit que l'alumnat, talment com fem a la UOC, s'acostumés a treballar en un entorn virtual. Precisament, aquest és un dels avantatges de treballar en xarxa i pense que no s'aprofundeix suficient en aquest aspecte. D'altra banda, cal esmentar que és proposa treballar en equip però no es diu res de la formació dels grups, un aspecte que considere clau. També caldria donar alguna orientació als grups per tal que s'organitzaren -no és fàcil treballar en equip-. Seria convenient que cada grup triara un portaveu o coordinador que vetlles pel bon funcionament i la bona relació entre els companys, que s'escriguès una mena d'acord inical en el que tothom és comprometés a treballar i a esforçar-se... També hi manca un seguiment de les tasques dels alumnes (p.e. una entrevista amb el grup, un document/plantilla on el coordinador pugui anotar els progressos, les incidències...).Tot amb tot, pense que és una proposta molt interessant, de la qual en prenc nota; per l'encert d'orientar-la cap a l'arrel dels conflictes socials -els perjudicis- i per la seua magnífica presentació.
Valoració PAC2 i PAC3
Si he de ser honest, no he pogut gaudir tant com m’hagués agradat durant l’elaboració d’aquestes dues pràctiques. En primer lloc, la PAC2, com ja he dit, començà una mica “esbojarrada” i aquesta sensació ens va acompanyar al llarg de la seua elaboració. A més a més, el treball el vam realitzar entre dues persones fet que, evidentment, exigeix més esforç i menys nivell d’aportacions i de creativitat –clarament, tres persones és complementen molt millor que dues–. Malgrat tot, el treball i la col·laboració amb la meua companya de treball –Sònia Mas– fou excel·lent.
Deixant de banda aquestes qüestions, el treball al voltant d’aquesta pràctica ha estat d’allò més útil perquè ens ha permès d’aprendre un procediment, una manera de fer, un recurs per millorar la nostra tasca docent i, per tant, millorar l’educació dels nostres alumnes. M’ha fet pensar amb un aforisme xinès el qual hem citat al llarg del semestre: No li dones un peix al pobre, dóna-li la canya i ensenya-li a pescar. Aprendre a fer servir el webquest és aprendre a pescar: ens servirà per elaborar mil i una activitats diferents. Ha estat, sens dubte, un aprenentatge significatiu.
Dominar diferents aplicacions multimèdia és, actualment, una necessitat per a qualsevol mestre que vulgui oferir als seus alumnes una educació innovadora, motivant i eficaç. I té dues vessants: d’una banda, com a recurs per a la formació permanent i personal del mateix mestre i, d’altra, com a recurs didàctic per a la classe. En aquest sentit, és d’agrair que aquesta assignatura inclogui en el seu desenvolupament esta mena d’activitats ja que, sovint, afrontar l’aprenentatge d’un nou codi o aplicació és fa una mica costa amunt. El treball a l’escola és molt absorbent i, sovint, els i les mestres, professors, psicopedagogs i tots els professionals de la docència en general, deixem de banda –en molts casos a molt pesar nostre– la nostra formació i actualització pedagògica. És per això que “forçar-nos” a descobrir nous mitjans de disseny de materials –com el webquest– ha estat un encert del plantejament de l’assignatura. A més a més, aquest aprenentatge es trasllada a d’altres, no sols perquè el funcionament de les aplicacions multimèdia sovint té molts punts en comú sinó perquè el fet d’endinsar-te en un material desconegut et fa perdre la por i el respecte a la tecnologia i t’empeny i et facilita el descobriment d’altres aplicacions. De la mateixa manera que avui en dia és absolutament imprescindible gaudir d’uns mínims coneixements pel que fa al funcionament de la xarxa i la recerca d’informació mitjançant els cercadors, també és imprescindible per als mestres aprendre a cercar i seleccionar d’una manera eficaç les pàgines web i els materials que ens poden ser útils i valuosos per a la nostra formació i la nostra pedagogia. En aquest sentit, l’anàlisi i la recerca selectiva de materials educatius que proposava la PAC3 ha incrementat la meua habilitat en aquest sentit, ampliant el meu ventall de webs i adreces d’interès i permetent-me de destriar les propostes d’una manera més eficaç. Així doncs, després d’haver fet un cop d’ull a un gran nombre de webquest, tant elaborades pels companys de l’aula com d’altres més “professionals”, he notat una millora en els meus criteris de selecció: de seguida detectava –per l’estructura, per l’eix temàtic, pel text de la introducció, pel disseny...– si es tractava d’una proposta interessant. Pense que aquest aprenentatge –optimitzar els criteris de selecció– és d’una importància cabdal en l’actualitat perquè la xarxa, per la seua immensitat, genera una sensació d’impotència i de frustració considerables: és impossible abastir-ho tot: sembles un nàufrag enmig de l’oceà. Per això és tant important detectar ràpidament allò que et pot interessar i, seguidament, fer-ne una anàlisi exhaustiva, que et permeta d’extreure els aspectes més interessants des d’un punt de vista formatiu i pedagògic.
dijous, 21 de maig del 2009
La nostra webquest
Com ja vaig dir a la darrera entrada del bloc ha estat una PAC ben accidentada però també molt profitosa pel que fa a l'aprenentatge personal i el domini d'un nou format de treball -webquest-. Heus ací l'enllaç a "Un món de tots, per a tots i entre tots":
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=9415&id_pagina=1
La Sónia i jo hi treballàrem de valent per tal d'enllestir el treball. Amb l'objectiu de potenciar l'autoaprenentatge i el treball en equip, hem intentat d'estructurar de la manera més clara possible les tasques que l'alumnat ha de realitzar per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat. A grans trets el treball pretén fer reflexionar els alumnes de secundària al voltant de la realitat multicultural en la que viuen amb l'objectiu de fer-los veure la riquesa i els avantatges que hi comporta. Volem desmuntar la idea que la heterogeneïtat de les aules implica necessàriament conflictes i mal funcionament. I per assolir aquesta ambiciòs objectiu cal, en primer lloc, conèixer les diferents cultures amb les quals convivim. Tanmateix, aquesta coneixença hem tractat de treballar-la des de l'acció i la reflexió sobre la pràctica, no des d'una perspectiva exclussivament teòrica. Per això la tasca principal és elaborar en equip un projecte de recerca i informació sobre diferents països que conclogui amb l'elaboració d'una presentació powerpoint activa, on s'entremesclen diapositives, videos i activitats diverses amb el públic, com ara jocs populars del país, endevinalles, petites degustacions de menjar... Tot, per motivar els alumnes a fer un treball complet i transmetre un missatge significatiu i engrescador que faça pensar aquells qui gaudeixen de la presentació.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=9415&id_pagina=1
La Sónia i jo hi treballàrem de valent per tal d'enllestir el treball. Amb l'objectiu de potenciar l'autoaprenentatge i el treball en equip, hem intentat d'estructurar de la manera més clara possible les tasques que l'alumnat ha de realitzar per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat. A grans trets el treball pretén fer reflexionar els alumnes de secundària al voltant de la realitat multicultural en la que viuen amb l'objectiu de fer-los veure la riquesa i els avantatges que hi comporta. Volem desmuntar la idea que la heterogeneïtat de les aules implica necessàriament conflictes i mal funcionament. I per assolir aquesta ambiciòs objectiu cal, en primer lloc, conèixer les diferents cultures amb les quals convivim. Tanmateix, aquesta coneixença hem tractat de treballar-la des de l'acció i la reflexió sobre la pràctica, no des d'una perspectiva exclussivament teòrica. Per això la tasca principal és elaborar en equip un projecte de recerca i informació sobre diferents països que conclogui amb l'elaboració d'una presentació powerpoint activa, on s'entremesclen diapositives, videos i activitats diverses amb el públic, com ara jocs populars del país, endevinalles, petites degustacions de menjar... Tot, per motivar els alumnes a fer un treball complet i transmetre un missatge significatiu i engrescador que faça pensar aquells qui gaudeixen de la presentació.
dilluns, 4 de maig del 2009
3. Seguiment i evolució de la WebQuest
Una PAC accidentada
Aquesta pràctica ha estat, probablement, la més “accidentada” des que sóc a la UOC. Tinguérem problemes alhora de crear el grup, fet que ens va impedir d’iniciar el treball amb normalitat. Un cop vam resoldre l’organització de l’equip –finalment només el formem dues persones– i començàrem a dissenyar el treball, una qüestió major d’àmbit personal de la meva companya de grup ens ha dificultat de treballar d’una manera seguida i constant envers la PAC. Quan és treballa en equip però, hem d’assumir aquestes variables –sobretot les que fan referència a problemes personals– i fer costat als companys. No cal dir que eixos assumptes tenen prioritat respecte qualsevol tema acadèmic, sense que això –de cap manera– justifiqui un treball insuficient o no enllestir-lo a temps.
La tasca principal
Tot amb tot, el treball ha anat avançant i, des del meu punt de vista, hem dissenyat un projecte ben engrescador. Primerament, vam pensar la possibilitat d’orientar el treball envers l’educació física; és a dir, treballar la interculturalitat mitjançant l’esport i l’activitat física, un element sempre motivant per a l’alumnat. Malgrat tot, la meua proposta –sóc mestre d’educació física– no era fàcil d’orientar cap a l’elaboració d’un projecte per part dels i les alumnes. Ja havíem decidit que volíem dirigir la webquest a l’alumnat però, per uns moments, dubtàrem: també ens semblava interessant de proposar als mestres d’educació física unes activitats encaminades a desenvolupar la interculturalitat dins les seues classes. Havíem pensat en organitzar una gimcana “intercultural” on hi hagués jocs motrius dels països de provinença de l’alumnat estranger del centre. També havíem pensat activitats de dramatització i dinàmiques de classe cooperatives. Finalment però, vam decidir d’enfocar el nostre treball cap als alumnes.
Un cop vam decidir orientar el treball cap als alumnes, tinguérem alguna dificultat per decidir què fer. Sorgien bones idees però inconscientment eren idees orientades cap a la docència no cap a l’elaboració d’un treball o tasca final per part dels alumnes. Per tant, vam optar per decidir quina mena de tasca de les proposades a les instruccions de la PAC volíem que l’alumnat fes per, seguidament, omplir-la de contingut. I ens decidírem per una presentació audiovisual ja que aquesta mena de treball considerem que té un gran nombre d’implicacions relacionades amb la interculturalitat i el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. Treball en equip, recerca i tractament d’informació, noves tecnologies, habilitats socials i de comunicació... D’altra banda, un cop vam decidir el tipus de tasca final, vam veure clar el seu contingut. En primer lloc, “detectaríem” totes les nacionalitats presents a l’institut i, després, cada grup cercaria informació sobre un país per tal d’elaborar una presentació i explicar a la resta de companys i companyes de l’institut les característiques i peculiaritats d’aquest. Els equips haurien d’elaborar una presentació multimèdia i, per tant, un dels objectius importants del treball és aprendre a fer servir un programa de presentació, tipus powerpoint. A més a més però, la nostra intenció que l’alumnat introdueixi elements actius en la presentació –com ara jocs o dramatitzacions– de manera que no es sigui exclusivament un treball teòric: la presentació no ha de ser només una mera transmissió d’informació.
Tasca complementària
A més a més, hem pensat de completar el projecte amb una tasca complementària que permetés aprofitar el treball d’investigació i recerca dels grups des d’un punt de vista artístic. Aquest projecte consistiria en l’elaboració d’un gran mapa mundial on hi aparegueren els diferents països presents a l’institut. Estarien destacats en colors diferents i de cadascun eixiria una bafarada o vinyeta en la qual hi inclouríem una fotografia amb les dades bàsiques dels alumnes que hi provenen i, també, una síntesi molt breu d’informació sobre el país. L’activitat es faria després de l’altra i la podria desenvolupar un classe diferent, tot aprofitant el treball de recerca que han fet els altres companys. Seria una manera interessant de potenciar la relació i cooperació interclasse. De totes maneres, degut a les dificultats que hem tingut al llarg d’aquesta PAC al voltant de l’organització del nostre grup, aquesta activitat complementària és probable que no la desenvolupem d’una manera massa extensa i/o detallada.
Formació dels grups
Considerem un aspecte molt important i significatiu per a la marxa del treball la creació del grup. És important que els i les alumnes estiguin a gust amb els seus companys de grup però també és important no deixar de costat ningú. Per això l’organització del grup ha de ser de caràcter “mixt”: primer els i les alumnes s’organitzarien per parelles –com ells volguessin– i després els mestres decidirien les combinacions de les parelles per intentar de compensar els equips en tots els sentits. Així ens assegurem que, com a mínim, dues persones de l’equip estan “contentes” i, per tant, la combinació amb una altra parella per fer un grup més gran és més fàcil. A més a més, als grups –si és possibles– hi haurà una persona del país que s’està investigant per tal que es senti important i pugui aportar la seua experiència i opinió. Pensem que és una manera interessant d’integrar l’alumnat immigrant i motivar-lo per al treball.
Un text provocador per començar
Volíem iniciar el treball de l’alumnat amb un text poderós i suggerent, que motivés l’atenció i la reflexió dels alumnes de secundària. Pensem que el text fa un paral·lelisme ben significatiu i engrescador entre el funcionament d’una classe i un equip de futbol. Volíem sorprendre els i les alumnes i mostrar-los, amb un exemple ben gràfic i atractiu, que la interculturalitat no ha de ser sinònim de conflicte; ans al contrari, potser sinònim de qualitat i treball en equip. Pensem que el text ajudarà a motivar l’alumnat envers el treball i, potser, els faci veure els companys estrangers de classe d’una manera diferent.
T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu un bons mestres i us ajudessin, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? I no pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.
Aquesta pràctica ha estat, probablement, la més “accidentada” des que sóc a la UOC. Tinguérem problemes alhora de crear el grup, fet que ens va impedir d’iniciar el treball amb normalitat. Un cop vam resoldre l’organització de l’equip –finalment només el formem dues persones– i començàrem a dissenyar el treball, una qüestió major d’àmbit personal de la meva companya de grup ens ha dificultat de treballar d’una manera seguida i constant envers la PAC. Quan és treballa en equip però, hem d’assumir aquestes variables –sobretot les que fan referència a problemes personals– i fer costat als companys. No cal dir que eixos assumptes tenen prioritat respecte qualsevol tema acadèmic, sense que això –de cap manera– justifiqui un treball insuficient o no enllestir-lo a temps.
La tasca principal
Tot amb tot, el treball ha anat avançant i, des del meu punt de vista, hem dissenyat un projecte ben engrescador. Primerament, vam pensar la possibilitat d’orientar el treball envers l’educació física; és a dir, treballar la interculturalitat mitjançant l’esport i l’activitat física, un element sempre motivant per a l’alumnat. Malgrat tot, la meua proposta –sóc mestre d’educació física– no era fàcil d’orientar cap a l’elaboració d’un projecte per part dels i les alumnes. Ja havíem decidit que volíem dirigir la webquest a l’alumnat però, per uns moments, dubtàrem: també ens semblava interessant de proposar als mestres d’educació física unes activitats encaminades a desenvolupar la interculturalitat dins les seues classes. Havíem pensat en organitzar una gimcana “intercultural” on hi hagués jocs motrius dels països de provinença de l’alumnat estranger del centre. També havíem pensat activitats de dramatització i dinàmiques de classe cooperatives. Finalment però, vam decidir d’enfocar el nostre treball cap als alumnes.
Un cop vam decidir orientar el treball cap als alumnes, tinguérem alguna dificultat per decidir què fer. Sorgien bones idees però inconscientment eren idees orientades cap a la docència no cap a l’elaboració d’un treball o tasca final per part dels alumnes. Per tant, vam optar per decidir quina mena de tasca de les proposades a les instruccions de la PAC volíem que l’alumnat fes per, seguidament, omplir-la de contingut. I ens decidírem per una presentació audiovisual ja que aquesta mena de treball considerem que té un gran nombre d’implicacions relacionades amb la interculturalitat i el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. Treball en equip, recerca i tractament d’informació, noves tecnologies, habilitats socials i de comunicació... D’altra banda, un cop vam decidir el tipus de tasca final, vam veure clar el seu contingut. En primer lloc, “detectaríem” totes les nacionalitats presents a l’institut i, després, cada grup cercaria informació sobre un país per tal d’elaborar una presentació i explicar a la resta de companys i companyes de l’institut les característiques i peculiaritats d’aquest. Els equips haurien d’elaborar una presentació multimèdia i, per tant, un dels objectius importants del treball és aprendre a fer servir un programa de presentació, tipus powerpoint. A més a més però, la nostra intenció que l’alumnat introdueixi elements actius en la presentació –com ara jocs o dramatitzacions– de manera que no es sigui exclusivament un treball teòric: la presentació no ha de ser només una mera transmissió d’informació.
Tasca complementària
A més a més, hem pensat de completar el projecte amb una tasca complementària que permetés aprofitar el treball d’investigació i recerca dels grups des d’un punt de vista artístic. Aquest projecte consistiria en l’elaboració d’un gran mapa mundial on hi aparegueren els diferents països presents a l’institut. Estarien destacats en colors diferents i de cadascun eixiria una bafarada o vinyeta en la qual hi inclouríem una fotografia amb les dades bàsiques dels alumnes que hi provenen i, també, una síntesi molt breu d’informació sobre el país. L’activitat es faria després de l’altra i la podria desenvolupar un classe diferent, tot aprofitant el treball de recerca que han fet els altres companys. Seria una manera interessant de potenciar la relació i cooperació interclasse. De totes maneres, degut a les dificultats que hem tingut al llarg d’aquesta PAC al voltant de l’organització del nostre grup, aquesta activitat complementària és probable que no la desenvolupem d’una manera massa extensa i/o detallada.
Formació dels grups
Considerem un aspecte molt important i significatiu per a la marxa del treball la creació del grup. És important que els i les alumnes estiguin a gust amb els seus companys de grup però també és important no deixar de costat ningú. Per això l’organització del grup ha de ser de caràcter “mixt”: primer els i les alumnes s’organitzarien per parelles –com ells volguessin– i després els mestres decidirien les combinacions de les parelles per intentar de compensar els equips en tots els sentits. Així ens assegurem que, com a mínim, dues persones de l’equip estan “contentes” i, per tant, la combinació amb una altra parella per fer un grup més gran és més fàcil. A més a més, als grups –si és possibles– hi haurà una persona del país que s’està investigant per tal que es senti important i pugui aportar la seua experiència i opinió. Pensem que és una manera interessant d’integrar l’alumnat immigrant i motivar-lo per al treball.
Un text provocador per començar
Volíem iniciar el treball de l’alumnat amb un text poderós i suggerent, que motivés l’atenció i la reflexió dels alumnes de secundària. Pensem que el text fa un paral·lelisme ben significatiu i engrescador entre el funcionament d’una classe i un equip de futbol. Volíem sorprendre els i les alumnes i mostrar-los, amb un exemple ben gràfic i atractiu, que la interculturalitat no ha de ser sinònim de conflicte; ans al contrari, potser sinònim de qualitat i treball en equip. Pensem que el text ajudarà a motivar l’alumnat envers el treball i, potser, els faci veure els companys estrangers de classe d’una manera diferent.
T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu un bons mestres i us ajudessin, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? I no pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.
dimecres, 1 d’abril del 2009
2. Debat
El fet que porte tres dies intentant d’encetar aquest escrit sense cap èxit reflecteix la gran complexitat de l’empresa: no és fàcil sintetitzar un debat tan extens –i intens– en poques paraules. Conceptes, referències, perspectives, opinions, dubtes, comentaris... Ha estat, sens dubte, una eina ben útil per iniciar el treball, compartir pensament i introduir-nos de ple en l’assignatura, per bé que, com vaig dir al debat, l’allau d’informació ha estat una mica angoixant. Limitar les participacions, reduir el temps de debat o fer grups més reduïts serien mesures que permetrien de fer més àgil la dinàmica i el seguiment del debat.
He trobat a faltar una mica de controvèrsia –hem estat, sovint, “massa” d’acord– i, de vegades, el debat fou excessivament repetitiu –és, fins a cert punt, inevitable–. Alhora, tinc la sensació d’haver aprofundit molt en algunes qüestions –principi d’autoritat, rellevància cultural...– però no pas tant en altres qüestions més genèriques, tant o més important –formació del professorat, concepció curricular, conflictes ideològics...–. Tanmateix és indubtable que el debat ha estat d’una gran qualitat pel que fa a continguts i reflexió però he tingut sovint la sensació de no donar abast, de no poder assimilar tota la riquesa del debat. Malgrat tot, no tinc cap dubte que tot plegat està produint una adaptació –quan no transformació– de la meua perspectiva educativa, de com interprete la realitat escolar. No sé què en trauré en clar ni de quina manera es traduirà en la pràctica però estic convençut –malgrat el desbordament– que aquesta mena de debats són molt útils per construir aprenentatge i encoratjar-nos a anar endavant.
Idees clau
Malgrat la gran quantitat de qüestions que han anat apareixent al llarg del debat, aquest ha estat estructurat al voltant d’unes idees marc que han servit per anar esbrinant la complexa natura del mot “interculturalitat”. El fragment de la pel·lícula “La classe” servia per parlar, en primer lloc, sobre el principi d’autoritat. Es veia afectat per la interrupció de la classe i la demanda de les alumnes? La pràctica totalitat dels companys i companyes de l’aula coincidírem en la resposta: de cap manera. Malgrat que les formes de les alumnes potser desvetllaven una actitud provocadora i poc seriosa, el diàleg i l’escolta per part del professor mai no ha de ser vist com una pèrdua d’autoritat sinó, com bé va afirmar Glòria Martí en un dels primers missatges del debat, un guany en respecte i confiança. Aquesta qüestió, entesa des d’una òptica més ampla, volia plantejar si el diàleg com a eina moduladora de l’activitat a classe, la possibilitat d’acceptar propostes provinents de l’alumnat i, en última instància, introduir nous continguts a l’assignatura –en aquest cas autors de diferents orígens i cultures–, era una mostra de debilitat per part del professor; és a dir: si un enfocament intercultural significa una pèrdua de l’autoritat del mestre. Com ja he dit, coincidírem en negar rotundament aquesta afirmació.
L’altre idea clau feia referència al concepte de rellevància cultural plantejat mitjançant la comparació de dues obres –en aquest cas, un text de Shakespeare i d’un autor africà desconegut–. En aquesta qüestió hi hagué una mica més de discrepàncies i un posicionament “relativista” impregnà la majoria de respostes: depèn d’allò que considerem “rellevant”. El fons d’aquesta qüestió ens volia fer reflexionar al voltant de l’etnocentrisme cultural –sovint inconscient– que emana dels individus que formen part d’una cultura dominant. Des del meu punt de vista, tal i com vaig dir al debat, és evident que a priori un text de Shakespeare no ha de ser més rellevant que un altre. En tot cas, aquesta qüestió s’hauria de dirimir dins d’uns paràmetres estrictament literaris i no culturals. I les comparacions superlatives entre autors, obres, cançons, pintures, etc... sempre tenen un caràcter bastant infantil i maniqueu, poc útil per a la reflexió.
Les dues idees clau –referides al principi d’autoritat i la rellevància cultural– van obrir el debat cap a una tercera qüestió que, des del meu punt de vista, és un dels eixos bàsics del plantejament intercultural: la concepció curricular i la selecció de continguts. Dins d’una gran quantitat de matisos i punts de vista, tothom coincidí en la necessitat de concebre el currículum des d’un perspectiva cognoscivista que el considere un document obert, en constant transformació i “diàleg” amb la pràctica i l’entorn educatiu, i que tingui un caràcter eminentment procedimental, que atorgui els i les alumnes les ferramentes per construir els seu propi aprenentatge, més enllà dels continguts conceptuals i teòrics que se’n derivin. Al debat però, vaig insistir que aquesta demanda estava estretament relacionada amb la formació del professorat i un canvi de perspectiva docent. M’hagués agradat de reflexionar-hi una mica més al voltant perquè considere aquesta qüestió una de les més rellevants per assolir un enfocament intercultural del sistema educatiu.
Conclusions
Com he dit a l’inici de la PAC, el debat ha estat d’una gran utilitat a l’hora de contrastar els nostres coneixements. Sovint, malgrat la importància formativa dels articles divulgatius que hem llegit, les lectures queden una mica coixes: conceptes difícils d’entendre, un llenguatge de vegades farragòs... El fet de poder compartir els nostres dubtes i opinions a l’espai de debat és el complement ideal per enriquir aquestes lectures i d’anar avançant en el nostre aprenentatge. En aquest sentit, pense que allò més important no ha estat arribar a cap conclusió sinó la nostra constant interacció per assolir-la. De fet, malgrat la gran quantitat d’informació i reflexió que hem compartit i la convergència cap a certs postulats, tinc la sensació que el debat ha quedat ben obert. I és així que havia de ser. Les preguntes sobre les quals hem estructurat el debat, obertes i d’un abast epistemològic enorme, ens invitaven a l’acord, a escoltar els demés, a anar construint a poc a poc les idees que defineixen el concepte d’interculturalitat, la definició del qual sabíem, des d’un bon principi, que no podríem acotar d’una manera definitiva. Eixe és un bon aprenentatge: a l’educació, cal tenir principis ferms i raons ben sòlides i argumentades, cal estar segur d’allò que es fa, cal tenir fermes conviccions... però també cal una gran dosi de flexibilitat per poder assumir nous plantejaments i perspectives que ens permeten d’adaptar-nos als canvis i als múltiples contextos educatius que, alhora que ens generen problemes i dubtes, també ens enriqueixen.
He trobat a faltar una mica de controvèrsia –hem estat, sovint, “massa” d’acord– i, de vegades, el debat fou excessivament repetitiu –és, fins a cert punt, inevitable–. Alhora, tinc la sensació d’haver aprofundit molt en algunes qüestions –principi d’autoritat, rellevància cultural...– però no pas tant en altres qüestions més genèriques, tant o més important –formació del professorat, concepció curricular, conflictes ideològics...–. Tanmateix és indubtable que el debat ha estat d’una gran qualitat pel que fa a continguts i reflexió però he tingut sovint la sensació de no donar abast, de no poder assimilar tota la riquesa del debat. Malgrat tot, no tinc cap dubte que tot plegat està produint una adaptació –quan no transformació– de la meua perspectiva educativa, de com interprete la realitat escolar. No sé què en trauré en clar ni de quina manera es traduirà en la pràctica però estic convençut –malgrat el desbordament– que aquesta mena de debats són molt útils per construir aprenentatge i encoratjar-nos a anar endavant.
Idees clau
Malgrat la gran quantitat de qüestions que han anat apareixent al llarg del debat, aquest ha estat estructurat al voltant d’unes idees marc que han servit per anar esbrinant la complexa natura del mot “interculturalitat”. El fragment de la pel·lícula “La classe” servia per parlar, en primer lloc, sobre el principi d’autoritat. Es veia afectat per la interrupció de la classe i la demanda de les alumnes? La pràctica totalitat dels companys i companyes de l’aula coincidírem en la resposta: de cap manera. Malgrat que les formes de les alumnes potser desvetllaven una actitud provocadora i poc seriosa, el diàleg i l’escolta per part del professor mai no ha de ser vist com una pèrdua d’autoritat sinó, com bé va afirmar Glòria Martí en un dels primers missatges del debat, un guany en respecte i confiança. Aquesta qüestió, entesa des d’una òptica més ampla, volia plantejar si el diàleg com a eina moduladora de l’activitat a classe, la possibilitat d’acceptar propostes provinents de l’alumnat i, en última instància, introduir nous continguts a l’assignatura –en aquest cas autors de diferents orígens i cultures–, era una mostra de debilitat per part del professor; és a dir: si un enfocament intercultural significa una pèrdua de l’autoritat del mestre. Com ja he dit, coincidírem en negar rotundament aquesta afirmació.
L’altre idea clau feia referència al concepte de rellevància cultural plantejat mitjançant la comparació de dues obres –en aquest cas, un text de Shakespeare i d’un autor africà desconegut–. En aquesta qüestió hi hagué una mica més de discrepàncies i un posicionament “relativista” impregnà la majoria de respostes: depèn d’allò que considerem “rellevant”. El fons d’aquesta qüestió ens volia fer reflexionar al voltant de l’etnocentrisme cultural –sovint inconscient– que emana dels individus que formen part d’una cultura dominant. Des del meu punt de vista, tal i com vaig dir al debat, és evident que a priori un text de Shakespeare no ha de ser més rellevant que un altre. En tot cas, aquesta qüestió s’hauria de dirimir dins d’uns paràmetres estrictament literaris i no culturals. I les comparacions superlatives entre autors, obres, cançons, pintures, etc... sempre tenen un caràcter bastant infantil i maniqueu, poc útil per a la reflexió.
Les dues idees clau –referides al principi d’autoritat i la rellevància cultural– van obrir el debat cap a una tercera qüestió que, des del meu punt de vista, és un dels eixos bàsics del plantejament intercultural: la concepció curricular i la selecció de continguts. Dins d’una gran quantitat de matisos i punts de vista, tothom coincidí en la necessitat de concebre el currículum des d’un perspectiva cognoscivista que el considere un document obert, en constant transformació i “diàleg” amb la pràctica i l’entorn educatiu, i que tingui un caràcter eminentment procedimental, que atorgui els i les alumnes les ferramentes per construir els seu propi aprenentatge, més enllà dels continguts conceptuals i teòrics que se’n derivin. Al debat però, vaig insistir que aquesta demanda estava estretament relacionada amb la formació del professorat i un canvi de perspectiva docent. M’hagués agradat de reflexionar-hi una mica més al voltant perquè considere aquesta qüestió una de les més rellevants per assolir un enfocament intercultural del sistema educatiu.
Conclusions
Com he dit a l’inici de la PAC, el debat ha estat d’una gran utilitat a l’hora de contrastar els nostres coneixements. Sovint, malgrat la importància formativa dels articles divulgatius que hem llegit, les lectures queden una mica coixes: conceptes difícils d’entendre, un llenguatge de vegades farragòs... El fet de poder compartir els nostres dubtes i opinions a l’espai de debat és el complement ideal per enriquir aquestes lectures i d’anar avançant en el nostre aprenentatge. En aquest sentit, pense que allò més important no ha estat arribar a cap conclusió sinó la nostra constant interacció per assolir-la. De fet, malgrat la gran quantitat d’informació i reflexió que hem compartit i la convergència cap a certs postulats, tinc la sensació que el debat ha quedat ben obert. I és així que havia de ser. Les preguntes sobre les quals hem estructurat el debat, obertes i d’un abast epistemològic enorme, ens invitaven a l’acord, a escoltar els demés, a anar construint a poc a poc les idees que defineixen el concepte d’interculturalitat, la definició del qual sabíem, des d’un bon principi, que no podríem acotar d’una manera definitiva. Eixe és un bon aprenentatge: a l’educació, cal tenir principis ferms i raons ben sòlides i argumentades, cal estar segur d’allò que es fa, cal tenir fermes conviccions... però també cal una gran dosi de flexibilitat per poder assumir nous plantejaments i perspectives que ens permeten d’adaptar-nos als canvis i als múltiples contextos educatius que, alhora que ens generen problemes i dubtes, també ens enriqueixen.
diumenge, 8 de març del 2009
Inici
Des que vaig començar Psicopedagogia a la UOC aquesta assignatura ha despertat en mi una gran curiositat i interès, fins al punt que m'hi vaig voler matricular només d'iniciar la carrera i la meua consultora em va recomanar de no fer-ho tant prompte. Ara doncs, ha arribat el moment.
Les expectatives que em genera l'assignatura -no cal dir-ho- són ben grans. Tot allò relacionat amb la confluència de les cultures del món és d'una importància cabdal en una societat cada vegada més globalitzada. Entendre els processos de tota mena que condicionen aquesta confluència és clau -especialment al món educatiu- per tal de poder afrontar-la, tot evitant i prevenint els conflictes que s'hi puguen derivar i convertint aquest inexorable mestissatge cultural en un element enriquidor per a tots.
Encara no m'he endinsat de ple en la lectura dels mòduls però de ben segur que conceptes com respecte, solidaritat, educació comparada, universalitat, cooperació, formació continuada, intercanvi, assimilació, comprensió... i també els seus antònims, racisme, desigualtat, incultura, indefensió, opressió, imposició..., impregnaran el temari de la que serà -així ho espere- una de les assignatures més apassionants de la carrera. Espere que podré estar a l'alçada de les circumstàncies i de l'enorme treball que requerirà dur-la endavant.
Em sembla molt eficaç i àgil estructurar el nostre treball mitjançant l'eina dels blocs. Permet una gran versatilitat pel que fa a compartir coneixement entre nosaltres, una de les eines clau de l'educació dels nostres dies. En aquest sentit, espere poder aportar escrits i opinions interessants amb l'esperança de contribuir positivament en l'anàlisi i la reflexió envers els grans reptes educatius i socials que planteja aquesta assignatura.
Les expectatives que em genera l'assignatura -no cal dir-ho- són ben grans. Tot allò relacionat amb la confluència de les cultures del món és d'una importància cabdal en una societat cada vegada més globalitzada. Entendre els processos de tota mena que condicionen aquesta confluència és clau -especialment al món educatiu- per tal de poder afrontar-la, tot evitant i prevenint els conflictes que s'hi puguen derivar i convertint aquest inexorable mestissatge cultural en un element enriquidor per a tots.
Encara no m'he endinsat de ple en la lectura dels mòduls però de ben segur que conceptes com respecte, solidaritat, educació comparada, universalitat, cooperació, formació continuada, intercanvi, assimilació, comprensió... i també els seus antònims, racisme, desigualtat, incultura, indefensió, opressió, imposició..., impregnaran el temari de la que serà -així ho espere- una de les assignatures més apassionants de la carrera. Espere que podré estar a l'alçada de les circumstàncies i de l'enorme treball que requerirà dur-la endavant.
Em sembla molt eficaç i àgil estructurar el nostre treball mitjançant l'eina dels blocs. Permet una gran versatilitat pel que fa a compartir coneixement entre nosaltres, una de les eines clau de l'educació dels nostres dies. En aquest sentit, espere poder aportar escrits i opinions interessants amb l'esperança de contribuir positivament en l'anàlisi i la reflexió envers els grans reptes educatius i socials que planteja aquesta assignatura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
