4. Valoració de recursos per a la interculturalitat

La veritat es que “navegar” pels treballs dels companys de l’aula ha estat una grata sorpresa: la gran majoria de webquests són d’una qualitat remarcable. Allò més important però, és que pràcticament de totes les propostes he pogut extreure’n detalls i plantejaments interessants. Algunes no encertaven en l’eix temàtic o tasca central però, en canvi, tenien activitats certament ben dissenyades; a d’altres, els mancava una mica de concreció pel que fa al disseny de les activitats però la seua presentació era excel·lent, d’una claredat i senzillesa envejables. També n’hi havia que no estaven massa ben presentades des d’un punt de vista tècnic però, tanmateix, la seua qualitat literària era ben reeixida. Tot amb tot, una gran miscel·lània de propostes que s’enriquien mútuament.

Comentaris breus d’algunes propostes:

Un entorno De y Para todos (Dirigida a alumnes de 4 d’ESO)

URL: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1

La idea és molt original –reproduir una societat multicultural a la classe fent ús d’una mena de metàfora–. Els alumnes “construiran” la realitat d’una illa en la qual conviuen 4 grups diferenciats que són una radiografia més o menys semblant a la nostra societat: diverses religions (cristiana, musulmana...), diverses llengües (castellà, àrab, portuguès...)... A partir d’aquest esquema bàsic han d’anar dissenyant el perfil de cada grup –una manera interessant d’introduir la coneixença cultural–. Tanmateix, trobe que les activitats són una mica ensopides i repetitives: tenen un caràcter massa literari. Pense que s’hagués pogut plantejar una dramatització com a tasca principal, on s’observaren els conflictes presents a l’illa i les estratègies per resoldre’ls. Hagués estat molt motivant per als alumnes generar conflictes i situacions dramàtiques i, després, s’hagués pogut aprofitar per portar les actuacions a d’altres grups de l’institut. D’altra banda, la webquest està un poc desbaratada –hi apareixen tot de codis estranys–. Encara que potser siga un defecte de l’aplicació o que el meu ordinador no desconfigura bé alguna imatge.

En família (Dirigida a mestres i professors)

URL: http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=3683&id_pagina=1

L’eix temàtic és molt encertat. Pense que potenciar i facilitar la relació entre el món escolar i les famílies és un aspecte clau si és vol assolir un bon clima educatiu al centre escolar. Aquesta webquest és de les poques que he vist dirigides al professorat. Pense que això té mèrit perquè allò que estem acostumats a fer –i pel que ens hem decidit la majoria del grup alhora de fer el webquest– és dissenyar activitats destinades a alumnes. Pense que això té molt de mèrit. Cal assenyalar que hi ha un treball tècnic enorme –la webquest està molt ben presentada–. Tanmateix, les activitats són molt repetitives i teòriques –la gran majoria segueix una mateixa estructura–. Pense que s’haurien d’haver inclòs experiències conjuntes entre professors i pares i mares: debats, resolució de problemes, intercanvi de rols... Fins i tot, es podria haver programat una eixida conjunta: pense que seria una bona manera de que les famílies i els mestres és conegueren i es tingueren confiança.

Anàlisi completa d’un material

On neixen els perjudicis?

URL:
http://http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3705&id_pagina=1

(Extret de l’Informe Final de la PAC 3)
Se'm fa difícil d'escriure un informe final sense repetir tot allò que he anat analitzant al llarg d'aquest qüestionari. De fet, pense que és una mica repetitiu i que hi ha preguntes que ben bé es podrien haver agrupat, tot fent-les una mica més generals. Sovint, després de tractar de respondre un apartat amb certa coherència i amplitud conceptual, tot relacionant-lo amb diferents aspectes, m'he trobat que, un parell de preguntes més endavant, se'm demanava que reflexionés al voltant de coses que ja havia dit. En tot cas, referme la meua opinió inicial: em sembla un webquest molt ben elaborat des d'un punt de vista tècnic -pel que fa al format de presentació i pel que fa als recursos que hi presenta-. Alhora, com ja he dit, la webquest s'estructura envers un eix temàtic i/o central d'allò més adient: els perjudicis entre cultures o grups socials diferents. Tanmateix, com he anat advertint al llarg de la anàlisi, la proposta presenta algunes mancances pel que fa al seu disseny pedagògic. La webquest incideix de ple amb les dicotomies conceptuals que han centrat el nostre treball d'anàlisi al llarg d'aquesta assignatura: universalisme / particularisme, etnocentrisme / relativisme i comparació / irreductibilitat. Potser no hi ha una relació "visible" amb aquests conceptes abstractes però, com ja he dit adés, la clau ha estat fixar l'eix de treball en els perjudicis ja que aquest concepte està íntimament relacionat amb les dicotomies que acabe d'esmentar. De fet, els perjudicis s'originen per una visió del món "particularista" i "etnocentrista", on els membres d'una nació/societat/comunitat pensen que la seua cultura i els seus costums són els únics vàlids o, fins i tot, els millors. És per aquest motiu que tota la webquest està impregnada dels continguts essencials de l'assignatura: parlar de perjudicis culturals és parlar d'etnocentrisme. D'altra banda, el concepte "assimilacionista" també està íntimament relacionat amb els perjudicis culturals i socials ja que sovint s’opta per imposar la cultura pròpia i ignorar la resta de cultures per una qüestió de perjudicis, ignorància o manca d’interès -que és una altra mena de perjudici-. En aquest sentit, els vídeos que van orientar el debat inicial de l'assignatura -el fragment de "La classe" i el curt "Hiyab"- són una bona mostra de model assimilacionista i, ambdós, rebel·len els perjudicis del professorat.
Des d'un punt de vista pedagògic pense que la proposta és molt encertada en la idea però podria millorar-se pel que fa al disseny de les tasques, sobretot en la concreció dels passos que l'alumnat ha de fer per poder resoldre les activitats. Pense que no s'orienta amb suficient concreció el treball en equip dels alumnes (treballar en equip requereix d'alguna cosa més que agrupar els alumnes de tres en tres o de quatre en quatre; cal ensenyar a treballar en equip i donar algunes pautes bàsiques). També pense que hi ha una excessiva dependència de l'aula i del mestre. Caldria haver introduït algun element d'autonomia de treball en el sentit que l'alumnat, talment com fem a la UOC, s'acostumés a treballar en un entorn virtual. Precisament, aquest és un dels avantatges de treballar en xarxa i pense que no s'aprofundeix suficient en aquest aspecte. D'altra banda, cal esmentar que és proposa treballar en equip però no es diu res de la formació dels grups, un aspecte que considere clau. També caldria donar alguna orientació als grups per tal que s'organitzaren -no és fàcil treballar en equip-. Seria convenient que cada grup triara un portaveu o coordinador que vetlles pel bon funcionament i la bona relació entre els companys, que s'escriguès una mena d'acord inical en el que tothom és comprometés a treballar i a esforçar-se... També hi manca un seguiment de les tasques dels alumnes (p.e. una entrevista amb el grup, un document/plantilla on el coordinador pugui anotar els progressos, les incidències...).Tot amb tot, pense que és una proposta molt interessant, de la qual en prenc nota; per l'encert d'orientar-la cap a l'arrel dels conflictes socials -els perjudicis- i per la seua magnífica presentació.

Valoració PAC2 i PAC3

Si he de ser honest, no he pogut gaudir tant com m’hagués agradat durant l’elaboració d’aquestes dues pràctiques. En primer lloc, la PAC2, com ja he dit, començà una mica “esbojarrada” i aquesta sensació ens va acompanyar al llarg de la seua elaboració. A més a més, el treball el vam realitzar entre dues persones fet que, evidentment, exigeix més esforç i menys nivell d’aportacions i de creativitat –clarament, tres persones és complementen molt millor que dues–. Malgrat tot, el treball i la col·laboració amb la meua companya de treball –Sònia Mas– fou excel·lent.
Deixant de banda aquestes qüestions, el treball al voltant d’aquesta pràctica ha estat d’allò més útil perquè ens ha permès d’aprendre un procediment, una manera de fer, un recurs per millorar la nostra tasca docent i, per tant, millorar l’educació dels nostres alumnes. M’ha fet pensar amb un aforisme xinès el qual hem citat al llarg del semestre: No li dones un peix al pobre, dóna-li la canya i ensenya-li a pescar. Aprendre a fer servir el webquest és aprendre a pescar: ens servirà per elaborar mil i una activitats diferents. Ha estat, sens dubte, un aprenentatge significatiu.
Dominar diferents aplicacions multimèdia és, actualment, una necessitat per a qualsevol mestre que vulgui oferir als seus alumnes una educació innovadora, motivant i eficaç. I té dues vessants: d’una banda, com a recurs per a la formació permanent i personal del mateix mestre i, d’altra, com a recurs didàctic per a la classe. En aquest sentit, és d’agrair que aquesta assignatura inclogui en el seu desenvolupament esta mena d’activitats ja que, sovint, afrontar l’aprenentatge d’un nou codi o aplicació és fa una mica costa amunt. El treball a l’escola és molt absorbent i, sovint, els i les mestres, professors, psicopedagogs i tots els professionals de la docència en general, deixem de banda –en molts casos a molt pesar nostre– la nostra formació i actualització pedagògica. És per això que “forçar-nos” a descobrir nous mitjans de disseny de materials –com el webquest– ha estat un encert del plantejament de l’assignatura. A més a més, aquest aprenentatge es trasllada a d’altres, no sols perquè el funcionament de les aplicacions multimèdia sovint té molts punts en comú sinó perquè el fet d’endinsar-te en un material desconegut et fa perdre la por i el respecte a la tecnologia i t’empeny i et facilita el descobriment d’altres aplicacions. De la mateixa manera que avui en dia és absolutament imprescindible gaudir d’uns mínims coneixements pel que fa al funcionament de la xarxa i la recerca d’informació mitjançant els cercadors, també és imprescindible per als mestres aprendre a cercar i seleccionar d’una manera eficaç les pàgines web i els materials que ens poden ser útils i valuosos per a la nostra formació i la nostra pedagogia. En aquest sentit, l’anàlisi i la recerca selectiva de materials educatius que proposava la PAC3 ha incrementat la meua habilitat en aquest sentit, ampliant el meu ventall de webs i adreces d’interès i permetent-me de destriar les propostes d’una manera més eficaç. Així doncs, després d’haver fet un cop d’ull a un gran nombre de webquest, tant elaborades pels companys de l’aula com d’altres més “professionals”, he notat una millora en els meus criteris de selecció: de seguida detectava –per l’estructura, per l’eix temàtic, pel text de la introducció, pel disseny...– si es tractava d’una proposta interessant. Pense que aquest aprenentatge –optimitzar els criteris de selecció– és d’una importància cabdal en l’actualitat perquè la xarxa, per la seua immensitat, genera una sensació d’impotència i de frustració considerables: és impossible abastir-ho tot: sembles un nàufrag enmig de l’oceà. Per això és tant important detectar ràpidament allò que et pot interessar i, seguidament, fer-ne una anàlisi exhaustiva, que et permeta d’extreure els aspectes més interessants des d’un punt de vista formatiu i pedagògic.