Unes paraules finals

No m'agradaria repetir allò que he anat escrivint al llarg de l'assignatura: no vull avorrir ningú. Les paraules -i, especialment, les escrites- no es poden balafiar gratuïtament. Tots els mestres hauríem de tenir un respecte absolut cap a la paraula i ser un model per als nosatres alumnes. Hem de seduir i persuadir els nostres alumnes i, no avorrir-los amb paraules i textos banals, és clau per aconseguir de guanyar-nos-els.

Dic açò perquè no ha estat fins avui que m'he decidit a escriure unes paraules finals, una valoració global del treball que hem realitzat al llarg d'aquesta assignatura. De fet, no ho faré: no vaig a fer cap valoració global perquè ja està feta: és el conjunt de treballs i opinions que he anat escrivint en aquest bloc. Em sembla poc útil començar a dir que "l'assignatura m'ha agradat i que m'ha servit per millorar la meua tasca docent". Això és evident i ja ho he dit altres vegades. Escric aquestes paraules perquè m'he vist amb la necessitat d'acomiadar-me de tots vosaltres. Hem compartit opinió i pensament; hem compartit punts de vista i coneixements; i també hem compartit un espai i un temps gràcies al prodigi de la tecnologia. El debat fou intens i una mica caòtic i excessiu però certament enriquidor. Les opinions i els comentaris s'encadenaven i, d'estar completament d'acord amb algú, de sobte, et sorgien tot de dubtes: un altre company et feia veure que les coses no estaven tant clares. I quan pensaves que ja no hi havia més suc, apareixia algú obrint un nou fil de debat al voltant d'un document o d'una qüestió que pensaves absolutament esgotada. És, sens dubte, l'activitat que més m'ha plenat. Pense que és una manera molt dinàmica i completa de treballar els continguts de qualsevol assignatura. I si una assignatura de la UOC s'estructurés només a partir de debats -i els seues treballs de síntesi i reflexió corresponents-? Pense que seria un encert i que, ben planificada, seria un èxit.

Gràcies a tots. I no és un "gràcies" melodramàtic ni forçat; és un "gràcies" honest. Poder compartir experiència i pensament amb tots vosaltres ha estat un privilegi. I seguir fent-ho a través dels blocs pense que és allò que els nostres consultors cercaven en última instància: aquest és el darrer aprenentatge.