La veritat es que “navegar” pels treballs dels companys de l’aula ha estat una grata sorpresa: la gran majoria de webquests són d’una qualitat remarcable. Allò més important però, és que pràcticament de totes les propostes he pogut extreure’n detalls i plantejaments interessants. Algunes no encertaven en l’eix temàtic o tasca central però, en canvi, tenien activitats certament ben dissenyades; a d’altres, els mancava una mica de concreció pel que fa al disseny de les activitats però la seua presentació era excel·lent, d’una claredat i senzillesa envejables. També n’hi havia que no estaven massa ben presentades des d’un punt de vista tècnic però, tanmateix, la seua qualitat literària era ben reeixida. Tot amb tot, una gran miscel·lània de propostes que s’enriquien mútuament.
Comentaris breus d’algunes propostes:
Un entorno De y Para todos (Dirigida a alumnes de 4 d’ESO)
URL: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1
La idea és molt original –reproduir una societat multicultural a la classe fent ús d’una mena de metàfora–. Els alumnes “construiran” la realitat d’una illa en la qual conviuen 4 grups diferenciats que són una radiografia més o menys semblant a la nostra societat: diverses religions (cristiana, musulmana...), diverses llengües (castellà, àrab, portuguès...)... A partir d’aquest esquema bàsic han d’anar dissenyant el perfil de cada grup –una manera interessant d’introduir la coneixença cultural–. Tanmateix, trobe que les activitats són una mica ensopides i repetitives: tenen un caràcter massa literari. Pense que s’hagués pogut plantejar una dramatització com a tasca principal, on s’observaren els conflictes presents a l’illa i les estratègies per resoldre’ls. Hagués estat molt motivant per als alumnes generar conflictes i situacions dramàtiques i, després, s’hagués pogut aprofitar per portar les actuacions a d’altres grups de l’institut. D’altra banda, la webquest està un poc desbaratada –hi apareixen tot de codis estranys–. Encara que potser siga un defecte de l’aplicació o que el meu ordinador no desconfigura bé alguna imatge.
En família (Dirigida a mestres i professors)
URL: http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=3683&id_pagina=1
L’eix temàtic és molt encertat. Pense que potenciar i facilitar la relació entre el món escolar i les famílies és un aspecte clau si és vol assolir un bon clima educatiu al centre escolar. Aquesta webquest és de les poques que he vist dirigides al professorat. Pense que això té mèrit perquè allò que estem acostumats a fer –i pel que ens hem decidit la majoria del grup alhora de fer el webquest– és dissenyar activitats destinades a alumnes. Pense que això té molt de mèrit. Cal assenyalar que hi ha un treball tècnic enorme –la webquest està molt ben presentada–. Tanmateix, les activitats són molt repetitives i teòriques –la gran majoria segueix una mateixa estructura–. Pense que s’haurien d’haver inclòs experiències conjuntes entre professors i pares i mares: debats, resolució de problemes, intercanvi de rols... Fins i tot, es podria haver programat una eixida conjunta: pense que seria una bona manera de que les famílies i els mestres és conegueren i es tingueren confiança.
Anàlisi completa d’un material
On neixen els perjudicis?
URL:
http://http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3705&id_pagina=1
(Extret de l’Informe Final de la PAC 3)
Se'm fa difícil d'escriure un informe final sense repetir tot allò que he anat analitzant al llarg d'aquest qüestionari. De fet, pense que és una mica repetitiu i que hi ha preguntes que ben bé es podrien haver agrupat, tot fent-les una mica més generals. Sovint, després de tractar de respondre un apartat amb certa coherència i amplitud conceptual, tot relacionant-lo amb diferents aspectes, m'he trobat que, un parell de preguntes més endavant, se'm demanava que reflexionés al voltant de coses que ja havia dit. En tot cas, referme la meua opinió inicial: em sembla un webquest molt ben elaborat des d'un punt de vista tècnic -pel que fa al format de presentació i pel que fa als recursos que hi presenta-. Alhora, com ja he dit, la webquest s'estructura envers un eix temàtic i/o central d'allò més adient: els perjudicis entre cultures o grups socials diferents. Tanmateix, com he anat advertint al llarg de la anàlisi, la proposta presenta algunes mancances pel que fa al seu disseny pedagògic. La webquest incideix de ple amb les dicotomies conceptuals que han centrat el nostre treball d'anàlisi al llarg d'aquesta assignatura: universalisme / particularisme, etnocentrisme / relativisme i comparació / irreductibilitat. Potser no hi ha una relació "visible" amb aquests conceptes abstractes però, com ja he dit adés, la clau ha estat fixar l'eix de treball en els perjudicis ja que aquest concepte està íntimament relacionat amb les dicotomies que acabe d'esmentar. De fet, els perjudicis s'originen per una visió del món "particularista" i "etnocentrista", on els membres d'una nació/societat/comunitat pensen que la seua cultura i els seus costums són els únics vàlids o, fins i tot, els millors. És per aquest motiu que tota la webquest està impregnada dels continguts essencials de l'assignatura: parlar de perjudicis culturals és parlar d'etnocentrisme. D'altra banda, el concepte "assimilacionista" també està íntimament relacionat amb els perjudicis culturals i socials ja que sovint s’opta per imposar la cultura pròpia i ignorar la resta de cultures per una qüestió de perjudicis, ignorància o manca d’interès -que és una altra mena de perjudici-. En aquest sentit, els vídeos que van orientar el debat inicial de l'assignatura -el fragment de "La classe" i el curt "Hiyab"- són una bona mostra de model assimilacionista i, ambdós, rebel·len els perjudicis del professorat.
Des d'un punt de vista pedagògic pense que la proposta és molt encertada en la idea però podria millorar-se pel que fa al disseny de les tasques, sobretot en la concreció dels passos que l'alumnat ha de fer per poder resoldre les activitats. Pense que no s'orienta amb suficient concreció el treball en equip dels alumnes (treballar en equip requereix d'alguna cosa més que agrupar els alumnes de tres en tres o de quatre en quatre; cal ensenyar a treballar en equip i donar algunes pautes bàsiques). També pense que hi ha una excessiva dependència de l'aula i del mestre. Caldria haver introduït algun element d'autonomia de treball en el sentit que l'alumnat, talment com fem a la UOC, s'acostumés a treballar en un entorn virtual. Precisament, aquest és un dels avantatges de treballar en xarxa i pense que no s'aprofundeix suficient en aquest aspecte. D'altra banda, cal esmentar que és proposa treballar en equip però no es diu res de la formació dels grups, un aspecte que considere clau. També caldria donar alguna orientació als grups per tal que s'organitzaren -no és fàcil treballar en equip-. Seria convenient que cada grup triara un portaveu o coordinador que vetlles pel bon funcionament i la bona relació entre els companys, que s'escriguès una mena d'acord inical en el que tothom és comprometés a treballar i a esforçar-se... També hi manca un seguiment de les tasques dels alumnes (p.e. una entrevista amb el grup, un document/plantilla on el coordinador pugui anotar els progressos, les incidències...).Tot amb tot, pense que és una proposta molt interessant, de la qual en prenc nota; per l'encert d'orientar-la cap a l'arrel dels conflictes socials -els perjudicis- i per la seua magnífica presentació.
Valoració PAC2 i PAC3
Si he de ser honest, no he pogut gaudir tant com m’hagués agradat durant l’elaboració d’aquestes dues pràctiques. En primer lloc, la PAC2, com ja he dit, començà una mica “esbojarrada” i aquesta sensació ens va acompanyar al llarg de la seua elaboració. A més a més, el treball el vam realitzar entre dues persones fet que, evidentment, exigeix més esforç i menys nivell d’aportacions i de creativitat –clarament, tres persones és complementen molt millor que dues–. Malgrat tot, el treball i la col·laboració amb la meua companya de treball –Sònia Mas– fou excel·lent.
Deixant de banda aquestes qüestions, el treball al voltant d’aquesta pràctica ha estat d’allò més útil perquè ens ha permès d’aprendre un procediment, una manera de fer, un recurs per millorar la nostra tasca docent i, per tant, millorar l’educació dels nostres alumnes. M’ha fet pensar amb un aforisme xinès el qual hem citat al llarg del semestre: No li dones un peix al pobre, dóna-li la canya i ensenya-li a pescar. Aprendre a fer servir el webquest és aprendre a pescar: ens servirà per elaborar mil i una activitats diferents. Ha estat, sens dubte, un aprenentatge significatiu.
Dominar diferents aplicacions multimèdia és, actualment, una necessitat per a qualsevol mestre que vulgui oferir als seus alumnes una educació innovadora, motivant i eficaç. I té dues vessants: d’una banda, com a recurs per a la formació permanent i personal del mateix mestre i, d’altra, com a recurs didàctic per a la classe. En aquest sentit, és d’agrair que aquesta assignatura inclogui en el seu desenvolupament esta mena d’activitats ja que, sovint, afrontar l’aprenentatge d’un nou codi o aplicació és fa una mica costa amunt. El treball a l’escola és molt absorbent i, sovint, els i les mestres, professors, psicopedagogs i tots els professionals de la docència en general, deixem de banda –en molts casos a molt pesar nostre– la nostra formació i actualització pedagògica. És per això que “forçar-nos” a descobrir nous mitjans de disseny de materials –com el webquest– ha estat un encert del plantejament de l’assignatura. A més a més, aquest aprenentatge es trasllada a d’altres, no sols perquè el funcionament de les aplicacions multimèdia sovint té molts punts en comú sinó perquè el fet d’endinsar-te en un material desconegut et fa perdre la por i el respecte a la tecnologia i t’empeny i et facilita el descobriment d’altres aplicacions. De la mateixa manera que avui en dia és absolutament imprescindible gaudir d’uns mínims coneixements pel que fa al funcionament de la xarxa i la recerca d’informació mitjançant els cercadors, també és imprescindible per als mestres aprendre a cercar i seleccionar d’una manera eficaç les pàgines web i els materials que ens poden ser útils i valuosos per a la nostra formació i la nostra pedagogia. En aquest sentit, l’anàlisi i la recerca selectiva de materials educatius que proposava la PAC3 ha incrementat la meua habilitat en aquest sentit, ampliant el meu ventall de webs i adreces d’interès i permetent-me de destriar les propostes d’una manera més eficaç. Així doncs, després d’haver fet un cop d’ull a un gran nombre de webquest, tant elaborades pels companys de l’aula com d’altres més “professionals”, he notat una millora en els meus criteris de selecció: de seguida detectava –per l’estructura, per l’eix temàtic, pel text de la introducció, pel disseny...– si es tractava d’una proposta interessant. Pense que aquest aprenentatge –optimitzar els criteris de selecció– és d’una importància cabdal en l’actualitat perquè la xarxa, per la seua immensitat, genera una sensació d’impotència i de frustració considerables: és impossible abastir-ho tot: sembles un nàufrag enmig de l’oceà. Per això és tant important detectar ràpidament allò que et pot interessar i, seguidament, fer-ne una anàlisi exhaustiva, que et permeta d’extreure els aspectes més interessants des d’un punt de vista formatiu i pedagògic.
dimarts, 26 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
La nostra webquest
Com ja vaig dir a la darrera entrada del bloc ha estat una PAC ben accidentada però també molt profitosa pel que fa a l'aprenentatge personal i el domini d'un nou format de treball -webquest-. Heus ací l'enllaç a "Un món de tots, per a tots i entre tots":
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=9415&id_pagina=1
La Sónia i jo hi treballàrem de valent per tal d'enllestir el treball. Amb l'objectiu de potenciar l'autoaprenentatge i el treball en equip, hem intentat d'estructurar de la manera més clara possible les tasques que l'alumnat ha de realitzar per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat. A grans trets el treball pretén fer reflexionar els alumnes de secundària al voltant de la realitat multicultural en la que viuen amb l'objectiu de fer-los veure la riquesa i els avantatges que hi comporta. Volem desmuntar la idea que la heterogeneïtat de les aules implica necessàriament conflictes i mal funcionament. I per assolir aquesta ambiciòs objectiu cal, en primer lloc, conèixer les diferents cultures amb les quals convivim. Tanmateix, aquesta coneixença hem tractat de treballar-la des de l'acció i la reflexió sobre la pràctica, no des d'una perspectiva exclussivament teòrica. Per això la tasca principal és elaborar en equip un projecte de recerca i informació sobre diferents països que conclogui amb l'elaboració d'una presentació powerpoint activa, on s'entremesclen diapositives, videos i activitats diverses amb el públic, com ara jocs populars del país, endevinalles, petites degustacions de menjar... Tot, per motivar els alumnes a fer un treball complet i transmetre un missatge significatiu i engrescador que faça pensar aquells qui gaudeixen de la presentació.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=9415&id_pagina=1
La Sónia i jo hi treballàrem de valent per tal d'enllestir el treball. Amb l'objectiu de potenciar l'autoaprenentatge i el treball en equip, hem intentat d'estructurar de la manera més clara possible les tasques que l'alumnat ha de realitzar per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat. A grans trets el treball pretén fer reflexionar els alumnes de secundària al voltant de la realitat multicultural en la que viuen amb l'objectiu de fer-los veure la riquesa i els avantatges que hi comporta. Volem desmuntar la idea que la heterogeneïtat de les aules implica necessàriament conflictes i mal funcionament. I per assolir aquesta ambiciòs objectiu cal, en primer lloc, conèixer les diferents cultures amb les quals convivim. Tanmateix, aquesta coneixença hem tractat de treballar-la des de l'acció i la reflexió sobre la pràctica, no des d'una perspectiva exclussivament teòrica. Per això la tasca principal és elaborar en equip un projecte de recerca i informació sobre diferents països que conclogui amb l'elaboració d'una presentació powerpoint activa, on s'entremesclen diapositives, videos i activitats diverses amb el públic, com ara jocs populars del país, endevinalles, petites degustacions de menjar... Tot, per motivar els alumnes a fer un treball complet i transmetre un missatge significatiu i engrescador que faça pensar aquells qui gaudeixen de la presentació.
dilluns, 4 de maig del 2009
3. Seguiment i evolució de la WebQuest
Una PAC accidentada
Aquesta pràctica ha estat, probablement, la més “accidentada” des que sóc a la UOC. Tinguérem problemes alhora de crear el grup, fet que ens va impedir d’iniciar el treball amb normalitat. Un cop vam resoldre l’organització de l’equip –finalment només el formem dues persones– i començàrem a dissenyar el treball, una qüestió major d’àmbit personal de la meva companya de grup ens ha dificultat de treballar d’una manera seguida i constant envers la PAC. Quan és treballa en equip però, hem d’assumir aquestes variables –sobretot les que fan referència a problemes personals– i fer costat als companys. No cal dir que eixos assumptes tenen prioritat respecte qualsevol tema acadèmic, sense que això –de cap manera– justifiqui un treball insuficient o no enllestir-lo a temps.
La tasca principal
Tot amb tot, el treball ha anat avançant i, des del meu punt de vista, hem dissenyat un projecte ben engrescador. Primerament, vam pensar la possibilitat d’orientar el treball envers l’educació física; és a dir, treballar la interculturalitat mitjançant l’esport i l’activitat física, un element sempre motivant per a l’alumnat. Malgrat tot, la meua proposta –sóc mestre d’educació física– no era fàcil d’orientar cap a l’elaboració d’un projecte per part dels i les alumnes. Ja havíem decidit que volíem dirigir la webquest a l’alumnat però, per uns moments, dubtàrem: també ens semblava interessant de proposar als mestres d’educació física unes activitats encaminades a desenvolupar la interculturalitat dins les seues classes. Havíem pensat en organitzar una gimcana “intercultural” on hi hagués jocs motrius dels països de provinença de l’alumnat estranger del centre. També havíem pensat activitats de dramatització i dinàmiques de classe cooperatives. Finalment però, vam decidir d’enfocar el nostre treball cap als alumnes.
Un cop vam decidir orientar el treball cap als alumnes, tinguérem alguna dificultat per decidir què fer. Sorgien bones idees però inconscientment eren idees orientades cap a la docència no cap a l’elaboració d’un treball o tasca final per part dels alumnes. Per tant, vam optar per decidir quina mena de tasca de les proposades a les instruccions de la PAC volíem que l’alumnat fes per, seguidament, omplir-la de contingut. I ens decidírem per una presentació audiovisual ja que aquesta mena de treball considerem que té un gran nombre d’implicacions relacionades amb la interculturalitat i el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. Treball en equip, recerca i tractament d’informació, noves tecnologies, habilitats socials i de comunicació... D’altra banda, un cop vam decidir el tipus de tasca final, vam veure clar el seu contingut. En primer lloc, “detectaríem” totes les nacionalitats presents a l’institut i, després, cada grup cercaria informació sobre un país per tal d’elaborar una presentació i explicar a la resta de companys i companyes de l’institut les característiques i peculiaritats d’aquest. Els equips haurien d’elaborar una presentació multimèdia i, per tant, un dels objectius importants del treball és aprendre a fer servir un programa de presentació, tipus powerpoint. A més a més però, la nostra intenció que l’alumnat introdueixi elements actius en la presentació –com ara jocs o dramatitzacions– de manera que no es sigui exclusivament un treball teòric: la presentació no ha de ser només una mera transmissió d’informació.
Tasca complementària
A més a més, hem pensat de completar el projecte amb una tasca complementària que permetés aprofitar el treball d’investigació i recerca dels grups des d’un punt de vista artístic. Aquest projecte consistiria en l’elaboració d’un gran mapa mundial on hi aparegueren els diferents països presents a l’institut. Estarien destacats en colors diferents i de cadascun eixiria una bafarada o vinyeta en la qual hi inclouríem una fotografia amb les dades bàsiques dels alumnes que hi provenen i, també, una síntesi molt breu d’informació sobre el país. L’activitat es faria després de l’altra i la podria desenvolupar un classe diferent, tot aprofitant el treball de recerca que han fet els altres companys. Seria una manera interessant de potenciar la relació i cooperació interclasse. De totes maneres, degut a les dificultats que hem tingut al llarg d’aquesta PAC al voltant de l’organització del nostre grup, aquesta activitat complementària és probable que no la desenvolupem d’una manera massa extensa i/o detallada.
Formació dels grups
Considerem un aspecte molt important i significatiu per a la marxa del treball la creació del grup. És important que els i les alumnes estiguin a gust amb els seus companys de grup però també és important no deixar de costat ningú. Per això l’organització del grup ha de ser de caràcter “mixt”: primer els i les alumnes s’organitzarien per parelles –com ells volguessin– i després els mestres decidirien les combinacions de les parelles per intentar de compensar els equips en tots els sentits. Així ens assegurem que, com a mínim, dues persones de l’equip estan “contentes” i, per tant, la combinació amb una altra parella per fer un grup més gran és més fàcil. A més a més, als grups –si és possibles– hi haurà una persona del país que s’està investigant per tal que es senti important i pugui aportar la seua experiència i opinió. Pensem que és una manera interessant d’integrar l’alumnat immigrant i motivar-lo per al treball.
Un text provocador per començar
Volíem iniciar el treball de l’alumnat amb un text poderós i suggerent, que motivés l’atenció i la reflexió dels alumnes de secundària. Pensem que el text fa un paral·lelisme ben significatiu i engrescador entre el funcionament d’una classe i un equip de futbol. Volíem sorprendre els i les alumnes i mostrar-los, amb un exemple ben gràfic i atractiu, que la interculturalitat no ha de ser sinònim de conflicte; ans al contrari, potser sinònim de qualitat i treball en equip. Pensem que el text ajudarà a motivar l’alumnat envers el treball i, potser, els faci veure els companys estrangers de classe d’una manera diferent.
T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu un bons mestres i us ajudessin, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? I no pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.
Aquesta pràctica ha estat, probablement, la més “accidentada” des que sóc a la UOC. Tinguérem problemes alhora de crear el grup, fet que ens va impedir d’iniciar el treball amb normalitat. Un cop vam resoldre l’organització de l’equip –finalment només el formem dues persones– i començàrem a dissenyar el treball, una qüestió major d’àmbit personal de la meva companya de grup ens ha dificultat de treballar d’una manera seguida i constant envers la PAC. Quan és treballa en equip però, hem d’assumir aquestes variables –sobretot les que fan referència a problemes personals– i fer costat als companys. No cal dir que eixos assumptes tenen prioritat respecte qualsevol tema acadèmic, sense que això –de cap manera– justifiqui un treball insuficient o no enllestir-lo a temps.
La tasca principal
Tot amb tot, el treball ha anat avançant i, des del meu punt de vista, hem dissenyat un projecte ben engrescador. Primerament, vam pensar la possibilitat d’orientar el treball envers l’educació física; és a dir, treballar la interculturalitat mitjançant l’esport i l’activitat física, un element sempre motivant per a l’alumnat. Malgrat tot, la meua proposta –sóc mestre d’educació física– no era fàcil d’orientar cap a l’elaboració d’un projecte per part dels i les alumnes. Ja havíem decidit que volíem dirigir la webquest a l’alumnat però, per uns moments, dubtàrem: també ens semblava interessant de proposar als mestres d’educació física unes activitats encaminades a desenvolupar la interculturalitat dins les seues classes. Havíem pensat en organitzar una gimcana “intercultural” on hi hagués jocs motrius dels països de provinença de l’alumnat estranger del centre. També havíem pensat activitats de dramatització i dinàmiques de classe cooperatives. Finalment però, vam decidir d’enfocar el nostre treball cap als alumnes.
Un cop vam decidir orientar el treball cap als alumnes, tinguérem alguna dificultat per decidir què fer. Sorgien bones idees però inconscientment eren idees orientades cap a la docència no cap a l’elaboració d’un treball o tasca final per part dels alumnes. Per tant, vam optar per decidir quina mena de tasca de les proposades a les instruccions de la PAC volíem que l’alumnat fes per, seguidament, omplir-la de contingut. I ens decidírem per una presentació audiovisual ja que aquesta mena de treball considerem que té un gran nombre d’implicacions relacionades amb la interculturalitat i el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. Treball en equip, recerca i tractament d’informació, noves tecnologies, habilitats socials i de comunicació... D’altra banda, un cop vam decidir el tipus de tasca final, vam veure clar el seu contingut. En primer lloc, “detectaríem” totes les nacionalitats presents a l’institut i, després, cada grup cercaria informació sobre un país per tal d’elaborar una presentació i explicar a la resta de companys i companyes de l’institut les característiques i peculiaritats d’aquest. Els equips haurien d’elaborar una presentació multimèdia i, per tant, un dels objectius importants del treball és aprendre a fer servir un programa de presentació, tipus powerpoint. A més a més però, la nostra intenció que l’alumnat introdueixi elements actius en la presentació –com ara jocs o dramatitzacions– de manera que no es sigui exclusivament un treball teòric: la presentació no ha de ser només una mera transmissió d’informació.
Tasca complementària
A més a més, hem pensat de completar el projecte amb una tasca complementària que permetés aprofitar el treball d’investigació i recerca dels grups des d’un punt de vista artístic. Aquest projecte consistiria en l’elaboració d’un gran mapa mundial on hi aparegueren els diferents països presents a l’institut. Estarien destacats en colors diferents i de cadascun eixiria una bafarada o vinyeta en la qual hi inclouríem una fotografia amb les dades bàsiques dels alumnes que hi provenen i, també, una síntesi molt breu d’informació sobre el país. L’activitat es faria després de l’altra i la podria desenvolupar un classe diferent, tot aprofitant el treball de recerca que han fet els altres companys. Seria una manera interessant de potenciar la relació i cooperació interclasse. De totes maneres, degut a les dificultats que hem tingut al llarg d’aquesta PAC al voltant de l’organització del nostre grup, aquesta activitat complementària és probable que no la desenvolupem d’una manera massa extensa i/o detallada.
Formació dels grups
Considerem un aspecte molt important i significatiu per a la marxa del treball la creació del grup. És important que els i les alumnes estiguin a gust amb els seus companys de grup però també és important no deixar de costat ningú. Per això l’organització del grup ha de ser de caràcter “mixt”: primer els i les alumnes s’organitzarien per parelles –com ells volguessin– i després els mestres decidirien les combinacions de les parelles per intentar de compensar els equips en tots els sentits. Així ens assegurem que, com a mínim, dues persones de l’equip estan “contentes” i, per tant, la combinació amb una altra parella per fer un grup més gran és més fàcil. A més a més, als grups –si és possibles– hi haurà una persona del país que s’està investigant per tal que es senti important i pugui aportar la seua experiència i opinió. Pensem que és una manera interessant d’integrar l’alumnat immigrant i motivar-lo per al treball.
Un text provocador per començar
Volíem iniciar el treball de l’alumnat amb un text poderós i suggerent, que motivés l’atenció i la reflexió dels alumnes de secundària. Pensem que el text fa un paral·lelisme ben significatiu i engrescador entre el funcionament d’una classe i un equip de futbol. Volíem sorprendre els i les alumnes i mostrar-los, amb un exemple ben gràfic i atractiu, que la interculturalitat no ha de ser sinònim de conflicte; ans al contrari, potser sinònim de qualitat i treball en equip. Pensem que el text ajudarà a motivar l’alumnat envers el treball i, potser, els faci veure els companys estrangers de classe d’una manera diferent.
T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu un bons mestres i us ajudessin, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? I no pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
