3. Seguiment i evolució de la WebQuest

Una PAC accidentada
Aquesta pràctica ha estat, probablement, la més “accidentada” des que sóc a la UOC. Tinguérem problemes alhora de crear el grup, fet que ens va impedir d’iniciar el treball amb normalitat. Un cop vam resoldre l’organització de l’equip –finalment només el formem dues persones– i començàrem a dissenyar el treball, una qüestió major d’àmbit personal de la meva companya de grup ens ha dificultat de treballar d’una manera seguida i constant envers la PAC. Quan és treballa en equip però, hem d’assumir aquestes variables –sobretot les que fan referència a problemes personals– i fer costat als companys. No cal dir que eixos assumptes tenen prioritat respecte qualsevol tema acadèmic, sense que això –de cap manera– justifiqui un treball insuficient o no enllestir-lo a temps.

La tasca principal
Tot amb tot, el treball ha anat avançant i, des del meu punt de vista, hem dissenyat un projecte ben engrescador. Primerament, vam pensar la possibilitat d’orientar el treball envers l’educació física; és a dir, treballar la interculturalitat mitjançant l’esport i l’activitat física, un element sempre motivant per a l’alumnat. Malgrat tot, la meua proposta –sóc mestre d’educació física– no era fàcil d’orientar cap a l’elaboració d’un projecte per part dels i les alumnes. Ja havíem decidit que volíem dirigir la webquest a l’alumnat però, per uns moments, dubtàrem: també ens semblava interessant de proposar als mestres d’educació física unes activitats encaminades a desenvolupar la interculturalitat dins les seues classes. Havíem pensat en organitzar una gimcana “intercultural” on hi hagués jocs motrius dels països de provinença de l’alumnat estranger del centre. També havíem pensat activitats de dramatització i dinàmiques de classe cooperatives. Finalment però, vam decidir d’enfocar el nostre treball cap als alumnes.
Un cop vam decidir orientar el treball cap als alumnes, tinguérem alguna dificultat per decidir què fer. Sorgien bones idees però inconscientment eren idees orientades cap a la docència no cap a l’elaboració d’un treball o tasca final per part dels alumnes. Per tant, vam optar per decidir quina mena de tasca de les proposades a les instruccions de la PAC volíem que l’alumnat fes per, seguidament, omplir-la de contingut. I ens decidírem per una presentació audiovisual ja que aquesta mena de treball considerem que té un gran nombre d’implicacions relacionades amb la interculturalitat i el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. Treball en equip, recerca i tractament d’informació, noves tecnologies, habilitats socials i de comunicació... D’altra banda, un cop vam decidir el tipus de tasca final, vam veure clar el seu contingut. En primer lloc, “detectaríem” totes les nacionalitats presents a l’institut i, després, cada grup cercaria informació sobre un país per tal d’elaborar una presentació i explicar a la resta de companys i companyes de l’institut les característiques i peculiaritats d’aquest. Els equips haurien d’elaborar una presentació multimèdia i, per tant, un dels objectius importants del treball és aprendre a fer servir un programa de presentació, tipus powerpoint. A més a més però, la nostra intenció que l’alumnat introdueixi elements actius en la presentació –com ara jocs o dramatitzacions– de manera que no es sigui exclusivament un treball teòric: la presentació no ha de ser només una mera transmissió d’informació.

Tasca complementària
A més a més, hem pensat de completar el projecte amb una tasca complementària que permetés aprofitar el treball d’investigació i recerca dels grups des d’un punt de vista artístic. Aquest projecte consistiria en l’elaboració d’un gran mapa mundial on hi aparegueren els diferents països presents a l’institut. Estarien destacats en colors diferents i de cadascun eixiria una bafarada o vinyeta en la qual hi inclouríem una fotografia amb les dades bàsiques dels alumnes que hi provenen i, també, una síntesi molt breu d’informació sobre el país. L’activitat es faria després de l’altra i la podria desenvolupar un classe diferent, tot aprofitant el treball de recerca que han fet els altres companys. Seria una manera interessant de potenciar la relació i cooperació interclasse. De totes maneres, degut a les dificultats que hem tingut al llarg d’aquesta PAC al voltant de l’organització del nostre grup, aquesta activitat complementària és probable que no la desenvolupem d’una manera massa extensa i/o detallada.

Formació dels grups
Considerem un aspecte molt important i significatiu per a la marxa del treball la creació del grup. És important que els i les alumnes estiguin a gust amb els seus companys de grup però també és important no deixar de costat ningú. Per això l’organització del grup ha de ser de caràcter “mixt”: primer els i les alumnes s’organitzarien per parelles –com ells volguessin– i després els mestres decidirien les combinacions de les parelles per intentar de compensar els equips en tots els sentits. Així ens assegurem que, com a mínim, dues persones de l’equip estan “contentes” i, per tant, la combinació amb una altra parella per fer un grup més gran és més fàcil. A més a més, als grups –si és possibles– hi haurà una persona del país que s’està investigant per tal que es senti important i pugui aportar la seua experiència i opinió. Pensem que és una manera interessant d’integrar l’alumnat immigrant i motivar-lo per al treball.

Un text provocador per començar
Volíem iniciar el treball de l’alumnat amb un text poderós i suggerent, que motivés l’atenció i la reflexió dels alumnes de secundària. Pensem que el text fa un paral·lelisme ben significatiu i engrescador entre el funcionament d’una classe i un equip de futbol. Volíem sorprendre els i les alumnes i mostrar-los, amb un exemple ben gràfic i atractiu, que la interculturalitat no ha de ser sinònim de conflicte; ans al contrari, potser sinònim de qualitat i treball en equip. Pensem que el text ajudarà a motivar l’alumnat envers el treball i, potser, els faci veure els companys estrangers de classe d’una manera diferent.

T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu un bons mestres i us ajudessin, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? I no pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.